Aquest dilluns 20 de febrer, un grup d'investigadors va anunciar que un home a Alemanya s'ha guarit del VIH. Es tracta d'un individu de 53 anys que, per protegir la seva identitat, es va identificar com “el pacient de Dusseldorf” i oficialment, sha convertit en el cinquè cas confirmat duna cura per al VIH. Tot i que el seu tractament exitós va concloure el 2019, en aquell moment, no van poder confirmar que s'hagués curat oficialment. Tot i això, quatre anys després, és un fet que no té virus detectables al cos.
Des de sempre, la infecció pel VIH s'ha catalogat com a “incurable”, perquè el virus torna a replicar-se, encara que es controla amb tractaments antiretrovirals. És per això que, aconseguir la curació de determinats pacients suposa una gran fita científica en la lluita contra el VIH i, a més, obre una gran finestra d'oportunitat cap a noves estratègies de recerca per fulminar aquest virus. D'allà, la importància que “el pacient de Dusseldorf” sigui sinònim d'un important cas de curació al món científic.
La 5a persona curada amb èxit de VIH és una realitat
A través de la revista Nature Medicine, el 20 de febrer passat, un equip d'investigadors van publicar un estudi anomenat “Caracterització virològica i immunològica en profunditat de la cura del VIH-1 després del trasplantament al·logènic de cèl·lules mare hematopoètiques CCR5 Δ32/Δ32”, fent referència al cas d'un nou pacient guarit amb èxit d'aquesta infecció. Es tracta de “el pacient de Dusseldorf”, un home de 53 anys que viu a Alemanya.
“El VIH té tres malediccions: Destrueix el sistema immune, s'integra a les nostres cèl·lules i muta molt ràpid”.
Javier Martínez-Picado, investigador d'IrsiCaixa i colíder del consorci internacional IciStem.
Després de patir una leucèmia, aquest pacient es va sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia d'un donant amb una mutació que impedeix al virus penetrar a les cèl·lules. Així, “el pacient de Dusseldorf” va ser monitoritzat per més de 9 anys, acuradament, després de realitzar aquest trasplantament. Durant aquest control a llarg termini, els metges van trobar nivells baixos d'activació immunitària i la disminució de les respostes immunitàries humorals i cèl·lules específiques del VIH-1 que van indicar una manca de producció contínua d'antígens.
El pacient de Dusseldorf va ser diagnosticat d'una infecció pel VIH el 2008 i va iniciar la teràpia antiretroviral. Tot i això, el 2012, va patir una leucèmia mieloide aguda.
El 2019, es van donar a conèixer els detalls del tractament amb èxit per primera vegada, en el marc d'una conferència. Des de llavors, la revista Nature Medicine va començar a publicar el cas d'un home amb VIH a Alemanya i el seu procés va aconseguir captar l'atenció del món científic. No obstant això, llavors, els investigadors no van poder confirmar que s'hagués curat oficialment, per la qual cosa van decidir suspendre la medicació contra el VIH.
Ara, després de quatre anys sense anar a controls mèdics, l'equip de científics a càrrec del cas va confirmar que “el pacient de Dusseldorf” encara no posseeix virus detectables al seu cos. En altres paraules, 48 setmanes després de la interrupció del tractament analític, els experts van trobar una forta evidència de la cura del VIH-1 després de l'HSCT CCR5Δ32/Δ32, la qual consisteix en l'absència d'un rebot viral i la manca de correlats immunològics de la persistència de l'antigen del VIH-1.
Això és degut al fet que, després d'esgotar totes les eines terapèutiques, els metges van optar per matar dos ocells d'un tret, fent un trasplantament de medul·la d'un donant compatible amb una estranya mutació que evita l'entrada del virus a les cèl·lules (aquesta condició és present en només l'1% de la població europea). D'aquesta manera, van aconseguir escombrar tot el sistema immune del receptor i regenerar-lo amb les cèl·lules del donant, completament. Així, van poder fulminar qualsevol cèl·lula oculta infectada pel virus.
“Realment és una cura, i no només una remissió a llarg termini”.
Dr. Bjorn-Erik Ole Jensen, que va presentar els detalls del cas en una nova publicació a Nature Medicine.
Per a més eficiència, específicament en el cas de “el pacient de Dusseldorf”, els investigadors han tingut la possibilitat d'estudiar la presència del virus a la sang, els ganglis limfàtics i l'intestí; amb tècniques cada cop més sensibles i eficients. Tot i que van trobar algunes traces del VIH en quantitats molt petites, la veritat és que aquestes quanties no tenen capacitat de replicació; gràcies a això, el virus té quatre anys sense reaparèixer a la sang del pacient.
Una altra prova que permet confirmar que no hi ha virus competents a prop, indirectament, és que els anticossos específics i les cèl·lules immunes per lluitar contra el VIH no s'han detectat; aquestes solen activar-se quan el virus està circulant. Tot i totes aquestes troballes reeixides, els metges també emfatitzen que no volen enviar missatges grandiloqüents, ja que un trasplantament no és escalable a tots els pacients amb VIH, a causa del risc que presenta.
Tot i això, el famós “pacient de Dusseldorf” s'ha unit a un petit grup de persones que s'han curat del VIH en circumstàncies extremes, oficialment després d'un trasplantament de cèl·lules mare. Tot i que és un procediment que té com a objectiu principal guarir el càncer d'una persona, també ha proporcionat la cura del VIH en alguns casos en reemplaçar el sistema immunològic efectivament.
“Òbviament això és un pas endavant en l'avenç de la ciència i en què entenguem, d'alguna manera, allò que cal per curar el VIH”.
Dr. Todd Ellerin, director de malalties infeccioses de South Shore Health.
Quant costarà un possible tractament per guarir el VIH?
A nivell mundial, la primera persona amb cura del VIH va ser Timothy Ray Brown, un pacient de Berlín, amb qui van aconseguir confirmar que aquest virus si es pot curar del tot, el 2009. Des de llavors, només quatre pacients més han aconseguit obtenir la cura del VIH amb èxit. Si bé, les condicions per això poden variar depenent de la persona, la veritat és que un dels principals obstacles són els diners.
Segons una veterana en la lluita dels sud-africans per l'accés als medicaments per combatre el contagi del VIH, Victòria Makhandule, una gran part de la població trigarà a percebre aquest tipus de beneficis pel mateix problema de sempre: Els diners. Per descomptat, en termes científics, els desafiaments són molts per la mateixa naturalesa daquesta infecció, però el pressupost necessari per a un possible tractament per guarir el VIH també representa un gran repte.
"El cost és un factor fonamental, i ho ha estat de manera constant al llarg de gran part de la resposta mundial contra el VIH durant 40 anys. L'estigma persistent al voltant del VIH i la visibilitat dels medicaments són grans dissuassors".
Linda-Gail Bekker, directora del Centre de VIH Desmond Tutu de la Universitat de Ciutat del Cap.
A Espanya, el cost del tractament de VIH per pacient presenta una variació important en funció dels medicaments que s'elegeixin en l'esquema del procediment, segons la gravetat del cas i molts aspectes més.
De mitjana, anualment, aquest tipus de tractaments oscil·la entre els 3.800€ (per a un règim d'ABC/3TC + EFV (Kivexa+Efavirenz EFG)) i els 9.720€ (de RAL+ DRV/r (lsentress+Prezista+Norvir)). Això va ser avalat per les dades de costos d'adquisició que maneja la Direcció General de Farmàcia de la Comunitat Valenciana.
