En un veredicte que podria tenir un impacte significatiu al món de la creació artística i digital, la jutgessa del Tribunal de Districte de DC. dels Estats Units, Beryl A. Howell, ha dictaminat que l'art generat per intel·ligència artificial (IA) no pot ser protegit per drets d'autor.
Aquesta decisió, anunciada recentment, ha sorgit d'un cas en què Stephen Thaler, un creador d'IA, buscava obtenir drets d'autor per a una obra generada pel seu algorisme Creativity Machine. Aquesta decisió planteja una sèrie de preguntes essencials sobre la intersecció entre la creativitat humana i la tecnologia, així com el futur de la propietat intel·lectual a l'era de la IA.
L'art generat amb IA no tindrà drets d'autor
Al centre d'aquest cas hi havia la pregunta de si una obra d'art creada exclusivament per una màquina tenia dret a ser protegida per drets d'autor. Stephen Thaler havia intentat diverses vegades obtenir drets d'autor per a una imatge generada pel seu IA, la Creativity Machine, argumentant que aquesta havia de ser considerada un «treball per encàrrec» en nom del propietari de la màquina. Tot i això, les seves sol·licituds van ser rebutjades repetidament per l'Oficina de Drets d'Autor dels Estats Units.
La decisió de la Jutgessa Howell va establir un precedent significatiu en afirmar que "l'autoria humana és un requisit fonamental del dret d'autor" i que l'art generat per IA no té la “guia humana” necessària per qualificar com una obra protegida per drets d'autor.
Aquest raonament es basa en la idea que els drets d'autor estan destinats a recompensar la creativitat i l'esforç humà creació d'obres originals.
Aquesta fallada troba les seves arrels en precedents legals, inclòs el famós cas de la selfie d'un mico, on es va determinar que l'animal no podia posseir drets d'autor sobre la imatge que havia pres.
La Jutgessa Howell també va fer referència a un altre cas en què una dona va compilar un llibre a partir de paraules que afirmava haver estat dictades per una «veu» sobrenatural, la qual cosa va ser considerada mereixedor de drets d'autor. Aquests exemples il·lustren la importància de la contribució humana al procés creatiu segons la legislació de drets d'autor actual.
Counterpoint: aquesta cannot claim ownership of the AI art, because AI art que no hi ha copyright. Creative works need to be created by humans for copyright laws to apply.
— BryTheGuy (@supersonic772) Octubre 14, 2022
Com afectarà això a la creació d'art i contingut amb IA?
La decisió de la jutgessa Howell planteja preguntes crucials sobre com aquesta resolució afectarà la creació de contingut i l'ús de la intel·ligència artificial en el procés creatiu. A mesura que la IA es converteix en una eina cada cop més comuna en la producció artística i digital, la manca de protecció per drets dautor podria tenir ramificacions significatives.
- Creadors de Contingut i Artistes: Per als creadors de contingut que utilitzen IA com una eina en el seu procés creatiu, aquesta decisió podria generar incertesa quant a la propietat i la distribució de les seves obres. La manca de protecció per drets d'autor podria dificultar la monetització i la protecció legal del seu treball, cosa que podria afectar la motivació per utilitzar IA en el procés creatiu.
- Ús Responsable d'IA: La decisió també destaca la necessitat d'un ús responsable de la IA en la creació de contingut. A mesura que els models d'IA s'entrenen en obres preexistents, hi ha el risc que les obres generades siguin percebudes com a derivades de material amb drets d'autor, cosa que podria donar lloc a litigis i controvèrsies legals.
- Desenvolupament Legal Futur: La Jutgessa Howell va reconèixer que la intersecció entre la IA i el dret d'autor presenta desafiaments únics i va suggerir que la legislació podria necessitar adaptar-se a mesura que avancem cap a «noves fronteres en el dret d'autor». Això planteja la possibilitat que s‟introdueixin canvis legals per abordar les qüestions específiques relacionades amb la IA i els drets d‟autor en el futur.
